L'Estat Terrorista ensenya la seva veritable cara [Català i Castellà]

dimarts, 10 d’abril del 2012

L'Estat Terrorista ensenya la seva veritable cara


El dilluns passat vam poder conèixer l'últim crim de l'Estat Terrorista espanyol: l'assassinat impune d'Iñigo Cabacas Liceranzu, que va rebre una pilota de goma al cap després del partit entre l'Athletic de Bilbao i el Schalke 04.



Després del partit, quatre furgons dels antidisturbis bascos van aparèixer, i diversos Ertzaintzas, armats amb escopetes i amb el rostre completament cobert, van sortir d'ells. No van trigar molt a començar la cacera contra els afeccionats: amb prou feines en uns minuts, els mastins del capital havien començat a disparar als allí presents, impactant un dels projectils (aquestes criminals bales de goma que tants ulls han destrossat a Barcelona) al cap d'Iñigo, destrossant-li el cervell i deixant-lo en un estat de coma fins al dilluns, en què va morir.



Sembla que la pràctica tan comuna que empren els Mossos d'Esquadra consistent a disparar al capdavant (provocant com a resultat d'això la destrossa de diversos ulls) està creant escola: també l'empra l'Ertzaintza, i a més a una distància *irrisoria (entre vint i trenta metres de distància), solament que amb resultats més nefasts: en comptes d'ulls, esbiaixen vides.



Un Estat que, de manera sistemàtica i arbitrària, utilitza als seus gossos, les Forces de (in)Seguretat per reprimir i assassinar no solament a qui gosi alçar la veu contra ell, sinó ja contra qualsevol persona de manera indiscriminada, com en els pitjors temps del feixisme, no pot ni ha de representar-nos a nosaltres: treballadors, camperols, estudiants, immigrants, jubilats, en definitiva, al poble. 



Un sistema, el capitalista, que en la seva fase més pútrida i agonitzant, necessita practicar el terrorisme d'Estat per mantenir-se en peus, no pot ser més que un anacronisme: un sistema que hauria d'haver caigut ja fa temps.



Però el sistema no caurà sol: serà necessària la força del poble, de totes les classes socials que l'integren, per derrocar-lo a baix: la unió de les Assemblees de Treballadors a les fàbriques i treballs amb les Assemblees Populars als barris, les Assemblees d'Estudiants en instituts i universitats i les Assemblees de Camperols i Jornalers a les terres i camps, la unitat dels quals doni lloc al Front Únic del Poble, que, dirigit pel Partit Comunista, acabi amb aquesta podrida societat capitalista i ens condueixi al socialisme, amb el nord posat en la societat sense classes, sense explotació de l'home per l'home, en el comunisme.


IÑIGO, NI OBLIT NI PERDÓ!


ESTAT ESPANYOL, ESTAT TERRORISTA!



PEL FRONT ÚNIC DEL POBLE!



COL·LECTIU JOAN COMORERA DE LA FEDERACIÓ DE JOVES COMUNISTES DE CATALUNYA (FJCC)


------------------------------------------------------------------------------------------------------------


El Estado Terrorista enseña su verdadera cara

El lunes pasado pudimos conocer el último crimen del Estado Terrorista español: el asesinato impune de Iñigo Cabacas Liceranzu, que recibió una pelota de goma en la cabeza después del partido entre el Athletic de Bilbao y el Schalke 04.

Después del partido, cuatro furgones de los antidisturbios vascos aparecieron, y varios Ertzaintzas, armados con escopetas y con el rostro completamente cubierto, salieron de ellos. No tardaron mucho en empezar la cacería contra los aficionados: apenas en unos minutos, los mastines del capital habían empezado a disparar a los allí presentes, impactando uno de los proyectiles (esas criminales balas de goma que tantos ojos han destrozado en Barcelona) en la cabeza de Iñigo, destrozándole el cerebro y dejándolo en un estado de coma hasta el lunes, en que murió.

Parece que la práctica tan común que emplean los Mossos d'Esquadra consistente en disparar a la cabeza (provocando como resultado de ello el destrozo de varios ojos) está creando escuela: también la emplea la Ertzaintza, y además a una distancia irrisoria (entre veinte y treinta metros de distancia), solo que con resultados más nefastos: en vez de ojos, sesgan vidas.

Un Estado que, de manera sistemática y arbitraria, utiliza a sus perros, las Fuerzas de (in)Seguridad para reprimir y asesinar no solo a quién ose alzar la voz contra él, sino ya contra cualquier persona de manera indiscriminada, como en los peores tiempos del fascismo, no puede ni debe representarnos a nosotros: trabajadores, campesinos, estudiantes, inmigrantes, jubilados, en definitiva, al pueblo. 


Un sistema, el capitalista, que en su fase más pútrida y agonizante, necesita practicar el terrorismo de Estado para mantenerse en pie, no puede ser más que un anacronismo: un sistema que debería haber caído ya hace tiempo.


Pero el sistema no caerá solo: será necesaria la fuerza del pueblo, de todas las clases sociales que lo integran, para echarlo abajo: la unión de las Asambleas de Trabajadores en las fábricas y curros con las Asambleas Populares en los barrios, las Asambleas de Estudiantes en institutos y universidades y las Asambleas de Campesinos y Jornaleros en las tierras y campos, cuya unidad conforme el Frente Único del Pueblo, que, dirigido por el Partido Comunista, acabe con ésta podrida sociedad capitalista y nos conduzca al socialismo, con el norte puesto en la sociedad sin clases, sin explotación del hombre por el hombre, en el comunismo.

¡IÑIGO, NI OLVIDO NI PERDÓN!

¡ESTADO ESPAÑOL, ESTADO TERRORISTA!

¡POR EL FRENTE ÚNICO DEL PUEBLO!

COLECTIVO JOAN COMORERA DE LA FEDERACIÓN DE JÓVENES COMUNISTAS DE CATALUÑA (FJCC)

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada

 
Federación de Jóvenes Comunistas de España